A una setmana del 25N

Vistes les darreres enquestes (El Periódico, La Vanguardia, El Pais, ABC, El Mundo), i a manca de sorpreses de l’última setmana, ja tenim fixats els elements del quadre:

 

CiU sembla que guanya, però perd

L’objectiu únic de la convocatòria electoral era la consecució de la majoria absoluta (Mas en diu “excepcional” per no fer servir la paraula maleïda), i aquesta s’allunya dels dits dels nacionalistes cada dia que passa. A CiU li ha sobrat un mes de campanya. A l’octubre tenien la majoria a l’abast, gràcies a la galvanització del debat identitari, que li permetia establir una dinàmica pròpia d’eleccions generals a la pugna autonòmica. Els estrategs convergents havien fixat clarament el PP com a rival principal, el que els obria de bat a bat les portes de l’esquerra catalanista. Malauradament per a la federació, no els ha estat possible mantenir la tensió fins al final (malgrat els ajuts d’última hora de Pedro J.).

 

El PSC sembla que perd, i perd

La dels socialistes és la crònica d’una derrota anunciada, ja que en cap moment s’ha percebut ni un mínim intent de repunt. A les prèvies del 2010, el PSC doblava en vot el tercer classificat, però des d’aleshores no ha fet més que cedir terreny, el que el situa en perill no ja de quedar tercers, sinó fins i tot quarts, empatats amb PP i ERC. L’afebliment del vot socialista és constant des de fa sis anys (ha cedit la meitat del seu suport) i no sembla haver trobat aturador. Aquestes eleccions seran la constatació que el PSC ha deixat de ser el segon partit per esdevenir un més dels partits secundaris. S’obre un panorama complicat per als socialistes.

 

El PP sembla que perd, però guanya

La gestió del govern Rajoy i la competència de Ciutadans pel seu espai atura les expectatives de creixement dels populars, convertits per Mas al llarg de la legislatura en principal partit de l’oposició. Ara bé, pels del PP això és secundari, ja que l’objectiu primer d’aquesta convocatòria no era el de treure un bon resultat a Catalunya (mai no ho ha estat), sinó el d’assegurar-se la majoria a Espanya mitjançant l’afebliment definitiu del PSC, que afecta de ple les possibilitats del PSOE al conjunt de l’estat. Així doncs, objectiu aconseguit per als populars, passi el que passi diumenge.

 

ERC semblava que perdia, però guanya

Els republicans són el Llàtzer d’aquesta campanya. La van començar sota mínims, sucumbint a la competència de CiU en el seu propi terreny i als cants de sirena de Mas. A partir d’aquí, però, han sabut aprofitar el monopoli del debat independentista sobre la campanya i, a diferència del que li ha passat a CiU, no han deixat de créixer en els últims dos mesos. Part de l’èxit dels republicans se li ha d’atribuir a Oriol Junqueras, un insòlit líder més ben valorat.

 

ICV sembla que guanya, i guanya... però menys

Els ecosocialistes, juntament amb ERC i Ciutadans, estan cridats a ser els partits que creixen en aquestes eleccions. ICV podria recuperar els dotze diputats de 2006, però el seu augment queda curt davant l’enfonsada socialista. ICV aconsegueix mossegar una part de l’espai del centresquerra que abans era feu del PSC, però el seu increment representa només la meitat de les pèrdues socialistes. Massa poc per qui pretén erigir-se en l’alternativa d’esquerres.

 

Ciutadans sembla que guanya, i es consolida

L’escenari de polarització que havia d’afavorir CiU i PP ha acabat per tenir un convidat inesperat en el partit de Rivera. Ciutadans podria arribar a doblar la seva representació al Parlament gràcies al vot que li pren als populars. El doble discurs de defensa de la unitat d’Espanya i regeneració de la política, amb l’ajut inestimable de la ineptitud del govern Rajoy, propulsa Ciutadans i el converteix en un seriós competidor del PP en el seu espai.

 

Solidaritat sembla que perd, i desapareix

Els de López Tena sembla que seran flor d’estiu. La manca de perfil fa que els seus votants de 2010 es dispersin a dreta i esquerra: a CiU, ERC i les CUP. Tot sembla indicar que els quatre diputats de fa dos anys quedaran en res, precisament quan la independència és el tema monogràfic de la convocatòria.

Les CUP sembla que guanyen, i això pot ser un problema

 

Tal i com va passar a les municipals de fa un any, la Unitat Popular es farà un lloc en l’electorat de l’esquerra independentista, a costa de Solidaritat, ERC i d’ICV. Les enquestes situen les CUP al llindar de la representació, el que els podria proporcionar tres escons al nou Parlament. De ser així, caldrà veure com una força de base local, polimorfa i assembleària, integra la representació a nivell nacional. (foto catalunyapress.cat)